Primeres Publicacions

Miguel Hernández comença a escriure cap a 1925 amb tan sol 15 anys. La seua principal font d'inspiració és l'entorn que li envolta: la muntanya, el riu, la serra, les cabres, la naturalesa, etc. El primer dels seus poemes "Pastoril" apareix en el periòdic local 'El Poble d'Oriola'. A partir d'aquest moment comença a publicar en diferent periòdics locals i fins a provincials. 

Les seues inquietuds literàries li porten a formar part del "Grup d'Oriola" compost entre uns altres per Ramón Sijé i Carlos Fenoll, la finalitat del qual són reunions literàries.

Sota l'influx gongorista publica el seu primer poemari Perito en lunas. Seran Quevedo i Garcilaso els que li inspiren en els seus poemes d'amor arreplegats en El rayo que no cesa i sota la simbologia conceptual de Calderón de la Barca escriu 'Quien te ha visto y quién te ve sombra de lo que eras'. Després de conèixer el surrealisme publica 'Mi sangre es un camino', 'Sino sangriento' i les Odes dedicades als seus grans amics Pablo Neruda i Vicente Aleixandre.